PEDRES / 2014 / 3 minuts / 16 mm / blanc i negre / 1.33:1 / estèreo

En una platja de pedra de Cerbère hi vaig trobar una tartera i vaig voler pujar-la.

La platja feia uns trenta metres de llarg i la tartera s’enfilava per la muntanya vora trenta metres també, així que vaig decidir filmar els trenta metres de pel·lícula tartera amunt, filmant un metre de pel·lícula a cada pas.

Vaig voler documentar pedres esmolades, trossos de muntanya poc abans de precipitar-se avall, on el mar les espera.

Pedres es va revelar manualment amb dissolucions preparades amb aigua de mar recollida a la mateixa platja de la tartera, al llarg de la qual es va estendre després la pel·lícula per al darrer bany del procés, el de rentat. Així, trenta metres de pedres filmades es van abandonar a l’atzar de les onades un parell d’hores, en una lluita de la imatge amb els còdols i l’aigua. La pel·lícula es va assecar allà mateix, quan en va tenir prou, sota la llum del sol i els cops del vent.

El so es va gravar en cinta magnètica i correspon al moment de rentat. En acabat la cinta es va treure del casset i es va estendre igualment al llarg de la platja, en sec, tot arrugant-se entre les pedres, amb alguns esforços per enredar-se a si mateixa.


* Image Forum, Tokyo, 2016